Va mirar
pels finestrons. El dia era fred i gris. Feia vent. De cop, alçades per una
ventada, van caure del cel, lentament, mil.lers de fulles seques, fent ràpides
giragonses. El silenci era quasi absolut. Se sentia lleugerament el murmuri del
vent a fora, i el tic-tac d’un rellotge a dins de casa, com un batec de cor.
Feia setmanes havia plantat un petit hort d’interior en aquella finestra, una
de les més assolellades de la casa, un jardí de farigola llimonera, que
desprenia una fragància àcida per l’estança, i que es mantindria durant tot
l’hivern.
Llegint ho sento les fragancies d aquest hort urbà.
ResponderEliminar