Hivern




Va mirar pels finestrons. El dia era fred i gris. Feia vent. De cop, alçades per una ventada, van caure del cel, lentament, mil.lers de fulles seques, fent ràpides giragonses. El silenci era quasi absolut. Se sentia lleugerament el murmuri del vent a fora, i el tic-tac d’un rellotge a dins de casa, com un batec de cor. Feia setmanes havia plantat un petit hort d’interior en aquella finestra, una de les més assolellades de la casa, un jardí de farigola llimonera, que desprenia una fragància àcida per l’estança, i que es mantindria durant tot l’hivern.




Comentarios

Publicar un comentario