Va seure a esmorzar, ben d'hora, al costat d’una finestra amb vistes a les muntanyes que donava a una terrassa. El menjador estava en penombra, la llum del dia encara era dèbil i s’escolava mandrosa pels finestrals. Davant seu, la muntanya. Una fina boira l’envoltava, però el cim es veia clarament.
Comentarios
Publicar un comentario